• I demà, la llibertat

    «Hi ha un home a la presó dels que avançaven» · Joan Salvat Papasseït Murs enfora, quan el proper u de març el pres polític basc Arnaldo Otegi trepitgi novament el carrer, després de 2.370 dies i nits injustament empresonat, el País Basc ja no serà el mateix que la matinada del 13 d'octubre de 2009, quan fou arbitràriament detingut. Perversa paradoxa espanyolista! Per comprometre's amb la pau, l'Estat li va declarar la guerra, tot condemnant-lo per haver-se-la jugada –per la pau– quan més calia; és a dir, quan gairebé ningú no hi creia.

  • El que no entenen els d’Endavant

    Espanya, un mur de frontó podrit que acabarà enrunant-se   Tant Mariano Rajoy com  Pedro Sánchez  van ser incapaços de fer cap proposta de futur. Entre els dos partits han provocat la desolació social que patim. Només saben retreure's la corrupció, la indecència, la mentida, la incompetència, la baixesa, la fal·làcia. S’han apunyalat  davant les càmeres però alhora s’han alçat   convertits en un mur inexpugnable davant el desplegament de la «resolució del 9-N» del Parlament de Catalunya.

  • Por nosotros, no se molesten

    Perplejo ante la irrupción en campaña electoral de la reforma constitucional. Tal vez dicha perplejidad resida en el hecho de no haber visto ni el más mínimo signo de dicha voluntad en el Congreso en los últimos años. Es más, había tenido la sensación -no sé por qué- de que la Constitución era un texto tan inmutable como las propias Tablas de Moisés y que su cuestionamiento era una herejía que merecía una inquisitorial condena en la hoguera mediática. No obstante, a tenor de lo visto en esta campaña electoral, al final va a resultar que ¡se podía cambiar!.

  • Els partits constitucionalistes no són la solució; són el problema

    En el bipartidisme el PSOE i el PP eren clònics. Ara hi ha tres partits constitucionalistes i continuen sent partits clònics. S'ha constatat en els darrers mesos, sobretot a Catalunya. El PSC-PSOE, el PP i Ciutadans van intentar plegats que el Tribunal Constitucional prohibís que el Parlament debatés i aprovés la «resolució del 9 de novembre», la de l'inici del procés constituent vers la República Catalana. Els líders del PSOE i Ciutadans van córrer a figurar com si fossin grans estadistes a La Moncloa quan el President del Govern espanyol, Mariano Rajoy, els va cridar per afirmar «la unidad de España» contra la majoria del Parlament de Catalunya.

  • Sobre l’opinió legítima, però sorprenent, de Quim Arrufat

    Confesso que m’ha produït  perplexitat que una persona com Quim Arrufat hagi recomanat el vot per «En Comú Podem» atenent al fet que «Catalunya Si Que Es Pot» va votar «no» a la «Resolució del 9 de Novembre» del Parlament de Catalunya que va marcar l'inici d'un procés constituent rupturista, compromès a obeir només les lleis emanades del Parlament. La furiosa reacció de l'oligarquia espanyola, amb el desplegament institucional al Palau de la Moncloa amb tots els partits del règim, a la que va assistir Pablo Iglesias, mostren que temen més aquesta via vers la República Catalana que les noves alcaldies de Barcelona o Madrid.

  • No hi ha solucions espanyoles als problemes catalans

    El 45'70 % d'atur juvenil, el principal problema de Catalunya, no té solució espanyola   La majoria de les llars catalanes connecten canals de televisió espanyols en els que només hi ha quatre candidats de quatre partits estatals, com al debat televisiu de dilluns a Antena 3. En aquestes pantalles no es parla del principal problema de Catalunya, el 45,70% d'aturats dels joves entre 16 i 24 anys. Per desgràcia la divisió posterior a la gran victòria del 27 de setembre no ha permès centrar el missatge independentista en els problemes socials, però aquest és el gran objectiu de la República Catalana.

  • La batalla electoral és a Catalunya, no a Madrid

    Desconnexió mental, desconnexió real Per avançar cap a la independència és decisiu convèncer els catalans que sostenen que no cal votar el 20 de desembre perquè no hem d'anar a fer res a Madrid. Afirmen que ja hem desconnectat mentalment d'Espanya. La desconnexió emocional és certa en un 30 o un 40% dels votants. Però cal fer campanya a aquestes eleccions perquè desconnecti molt més gent, cal votar el 20-D per convertir la desconnexió mental en la desconnexió real. Aquestes eleccions no se celebren a Madrid, sinó a casa nostra, als nostres col·legis electorals, a les nostres ciutats i pobles.

  • Un salt endavant per deixar enrere l'amarga decepció de la divisió

    Hem vençut i tornarem a vèncer     Quan estem abatuts per la divisió entre independentistes, cal recordar el que hem estat capaços de fer en els últims anys i en els últims mesos. Hem de tenir present l'espectacular majoria independentista i d'esquerres al Parlament de Catalunya. Una victòria que ha tingut en contra la campanya electoral més bruta de la història recent. Una campanya bruta càrrec de la patronal bancària que va amenaçar-nos amb un «corralito» com el de Grècia i Argentina.

  • Els meus arguments per a la victòria republicana del 20-D

    Fins al dia 20 de desembre no pararé de fer actes arreu. Atenent al format dels actes, sovint, un no té prou capacita ni possibilitats d’articular el conjunt del discurs. Per això, els he agrupat en set blocs que resumiré en les set properes entrades al blog i a la pàgina web del facebook. Per escrit, doncs,  m'he centrat en els raonaments, mentre que en les trobades s’hi suma inevitablement l'emoció. Per això, us insto a llegir-los i compartir-los i us  recomano vivament alhora  que assistiu als actes d'Esquerra Republicana i propagueu a familiars, amics i coneguts el compromís de  lluitar i votar per la República Catalana el dia 20.

  • El Tribunal Constitucional posarà la directa!

    Tornen a amenaçar! Són els mateixos. De la mateixa manera que l’any 2003 quan el PP modificà el Codi Penal per la porta del darrere (amb una reforma exprés aprofitant una Llei Orgànica que s’estava tramitant al Senat)  per tal de convertir en delicte la convocatòria il·legal de referèndums amb motiu de l’anomenat Pla Ibarretxe, el PP ara ens presenta una nova reforma ad hoc.  Aquest cop dirigida contra el procés sobiranista català. Sembla que, quan es tracta de catalans i bascos, les institucions espanyoles sempre hi són a temps.

  • Que quedi clar: hem votat en contra del rescat

    Que quedi clar! El poble grec no patiria el que està patint si no hagués estat víctima de la misèria política i la corrupció de la dreta grega i del Partit Socialista en anys anteriors. Forces polítiques que mai no s’enfrontaren als xantatges de la troika. Al contrari, n’esdevingueren els escolans: còmplices interessats dels qui provocaren la crisi, la gestionen en l’actualitat i en sortiran, a més, més enriquits, encara que hagi comportat posar en escac el benestar de milions de persones, dinamitar l’Europa social i desequilibrar una mica més el nostre món democràtic.

  • Salutació als companys/es JERC, exemple del compromís republicà

    Companyes i companys,  Sou aquí,  en l'acte polític de la XX Acampada Jove, perquè compartim i compartiu uns ideals. I perquè sou els hereus dels joves que també en un mes de juliol de fa quasi vuitanta anys sortiren als carrers a aturar els militars aixecats contra la legalitat republicana. Sou aquí perquè sou els hereus dels joves que, derrotada la República i vençuda Catalunya, organitzaren la resistència. Sou aquí perquè sou els hereus dels joves que reconstruïren els moviment obrer i posteriorment la lluita als barris per tal de fer realitat una vida digna.

  • Avui es debat el que queda pendent per tenir una bona llei d'avortament

    Dimarts 7, en la Comissió de Sanitat es debatrà la modificació de la llei de 2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció  de l’embaràs. Una llei que es modificarà a instància del PP per tal de condicionar el dret a interrompre l’embaràs de les persones de 16-17 anys. Com que ha estat el govern espanyol qui ha obert el debat (i se’n sortirà perquè té majoria absoluta), els republicans ho hem aprofitat per tal d’introduir-hi esmenes a la llei de 2010 a fi i efecte de millorar-la.

  • Les víctimes de Mauthausen presents en el debat constituent

    Ahir a Riells vam retre homenatge als republicans i republicanes deportats als camps d'extermini nazi, bo i dipositant un ram de flors al monòlit que l'any 2008 s'inaugurà a l'abadia de Sant Martí de Riells en el marc d'unes jornades organitzades per l'ajuntament republicà en col.laboració amb l'Amical Mauthausen i amb la participació de l'ex-presidenta Rosa Toran. No és casual que un acte d'aquesta mena se celebrés a Riells. Allà fou on, gràcies al compromís cívic i polític de qui en fou rector, Pere Ribot i Sunyer, els deportats que retornaren van celebrar-hi les primeres reunions clandestines amb la finalitat de fundar una associació (la futura Amical) que reunís els ex-deportats.

  • Sí se puede hacer nacer un nuevo país

    Que la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, haya recibido el apoyo de los cinco ediles liderados por Alfred Bosch no tenía ningún secreto a raíz de la existencia de múltiples coincidencias programáticas entre ERC y Barcelona en Comú. Tantas que no me sorprendería la elaboración de un programa compartido de actuación, ya sea entrando en el gobierno o con apoyos externos puntuales. El tiempo nos dirá cuál es la fórmula republicana para ayudar al gobierno de la ciudad. De hecho, en otras grandes ciudades catalanes el apoyo mutuo entre ERC y las nuevas candidaturas ha dado lugar a cambios importantes como son los casos de Badalona en donde se ha arrebatado la alcaldía al PP o Sabadell en donde quienes cedieron la vara fueron los socialistas en beneficio de un alcalde republicano.