La hipocresia de PP i PSOE davant del genocidi armeni fa angúnia

“Genocidi armeni” és el terme habitualment utilitzat per fer referència a la deportació massiva i mort de quasi un milió de civils d’aquest poble durant els anys previs i posteriors a la Primera Guerra Mundial per part del govern turc. De fet, en iniciar-se el conflicte bèl•lic, el Regne Unit, França i la mateixa Rússia ja advertiren als anomenats “Joves Turcs”, que dirigien el govern, que eren responsables d’un crim contra la humanitat . Després de la guerra, tribunals de postguerra turcs sotmeteren a judici els “Joves Turcs” i el genocidi fou reconegut per part dels oficials i per la presentació de proves recopilades per EEUU, Alemanya i Regne Unit. Amb tot, i malgrat que els “Joves Turcs” romangueren a l’exili, el genocidi armeni va continuar fins i tot de manera més intensa comandat per Mustafa Kemal "Atatürk".

A pesar de totes les evidències, Turquia sempre ha negat l’existència d’un genocidi, bo i argumentant que tot fou causat per lluites entre ètnies, malalties i fam durant el període de guerra. Tanmateix, gairebé tot els estudiosos opinen que els fets encaixen en la definició actual de genocidi, tal com ha recolzat NNUU, el Parlament Europeu, França, Canadà, Itàlia, Grècia, Bèlgica, Suècia, EEUU, Argentina i un llarg etcètera d’Estats. Però l’Estat espanyol, en canvi, s’hi nega. No hi fa res que estiguem davant del primer genocidi del segle XX, que ha comportat la gran diàspora d’aquest poble arreu del món. No hi fa res que totes les democràcies avalin la idea que la victòria de la fraternitat entre el poble turc i el poble armeni (també entre la mateixa ciutadania turca actual que no té per què arrossegar un llast enorme quant a la reconciliació amb el passat i que fins i tot hipoteca la integració del seu país a la UE) passa pel reconeixement del genocidi.

L’Estat espanyol es nega, tanmateix, a afegir-se a la resta de democràcies que condemnen el genocidi armeni i a reclamar-ne el reconeixement davant les instàncies turques. I en dono fe, personalment, perquè fou Esquerra Republicana qui dugué al Congreso de los Diputados per primera vegada la denúncia del genocidi armeni l’any 2011.

La resposta del PP i del PSOE fou negar-nos el vot favorable i acusar-nos de frivolitat política. Per això, ahir, quan en una sala del Congrés dels Diputats, arran de la commemoració d’aquests dies de l’inici del genocidi, rebérem la visita de l’ambaixador armeni a Madrid i d’una autoritat eclesiàstica de l’Església armènia ortodoxa, la presència de polítics del PP i del PSOE, a mi, em feia angúnia.