Esquerra, el model espanyol d'impunitat i el procés constituent (i III)

El republicanisme català ha estat present en totes les demandes i exigències fetes a l’Estat espanyol per tal de poder enterrar el model espanyol d’impunitat. Hem mantingut que totes les societats democràtiques, si volen enfortir-se per tal d’encarar els reptes d’un  segle XXI ple d’incerteses per als demòcrates, ha de saber metabolitzar el passat en clau de superació ii depuració dels Crims contra la Humanitat comesos pel Franquisme. Lamentablement, en força ocasions ens hem sentit força sols, com ara quan el govern socialista aprovà la ignominiosa Llei de la Memòria amb el suport de IU, PNB i CiU.   

Després d’anys de democràcia, l’Estat espanyol continua, doncs,  negant-se a reparar jurídicament els milers i milers de catalans i catalanes víctimes de la Dictadura, d’entre els quals el President Lluís Companys, afusellat per l’exèrcit espanyol.

Hem picat en ferro  i continuem fent-ho, però la feina i el compromís no han estat sobrers, tot i que hem hagut de viure la amb tristesa,  dolor i  indignació amb què  tants conciutadans  se n’anaven d’aquest món sense veure reparades les injustícies que havien patit, ells, o els seus pares i mares.

Al revés. He guanyat, perquè sense tota la feina feta ara no estaríem en condicions de garantir que en el procés constituent que iniciarem, si la ciutadania atorga als partits sobiranistes  una majoria parlamentària el 27-S, el debat de la justícia universal, el dels Drets Humans, el de l’exigència a l’Estat espanyol  de la reparació de les víctimes, el de la  internacionalització dels compromisos sobre  la imprescriptibilitat dels Crims contra la Pau, els Crims de Guerra i els Crims contra la Humanitat i el de la necessitat de jutjar els responsables  formaran part del debat constituent.  I, ben segur, que tot restarà fixat en la Constitució Republicana que farem néixer.

En  benefici de l’enfortiment dels valors democràtics, en favor d’una democràcia d’excel·lència i amb la voluntat d’aportar al món, de Catalunya estant, un model diametralment oposat al  d’impunitat espanyola.

Aquest  és el compromís de les societats que, com ara la catalana, sap i coneix el que ha estat la persecució i la vulneració dels Drets Humans.