Denunciem els qui, derrotats a les urnes, volen enterrar Maduro amb violència

Davant del suport de Rajoy als colpistes veneçolans, els  republicans catalans (i els nacionalistes gallecs, i els independentistes bascos i IU) volem que el Congrés dels Diputats rebutgi les accions violentes que han generat els sectors de l’oposició veneçolana durant els anys 2013 i 2014 amb l’objectiu de fer caure un govern democràtic, elegit pel poble. I volem, també, que el parlament espanyol manifesti  la solidaritat amb les víctimes del procés d’inestabilitat que ha provocat qui no accepta el resultat de les urnes.

Perquè convé recordar alguns fets: d’entrada, la crida a expressar la ràbia al carrer feta pel líder de l’oposició Capriles  una vegada derrotat democràticament a les urnes l’any 2013 per les forces bolivarianes. Tot seguit, va deixar dit que tot el que pogués passar seria responsabilitat del govern. Resultat, persones mortes, assassinades per civils armats. I el govern espanyol (i tots els poders econòmics i mediàtics) s’aplegaren  per donar suport als “colpistes”.  No hi fa res que hi prevalgui la hipocresia més fastigosa en sentir parlar Rajoy. Quan el president del govern espanyol es refereix al procés cap a la independència del poble de Catalunya no s’està de tractar-lo d’atemptar a la democràcia i de voluntat de subvertir l’ordre constitucional... però, quant a Veneçuela, tot s’hi val per fer miques la seva constitució. Sí, fastigosament hipòcrita.

Esquerra defensa, sense embuts,  el respecte a la democràcia i qui tingui voluntat de potenciar el diàleg, la pau i el respecte als Drets Humans. I, especialment, a qui col·labori amb les iniciatives de UNASUR, que tenen com a objectiu mantenir la regió com un  espai en què s’estengui encara més la democràcia.

Perquè en els darrers dos anys ha prevalgut la violència, a dojo, instigada per membres de l’oposició per tal de crear un escenari d’inestabilitat que pogués acabar amb un cop d’estat. Recordeu també que a les primeries de 2014 l’opositor Leopoldo López, i altres dirigents polítics com Antonio Ledezma,  van fer una nova crida perquè la ciutadania sortís al carrer per enterrar el govern Maduro, bo i iniciant una campanya, l’anomenada “La Salida, que s’allargà mesos i mesos. De les mobilitzacions pacífiques es passà a la violència entre la policia i els manifestants, que no s’estaven de fer servir tota mena d’armes i explosius. Conseqüència, 43 morts i 870 ferits, la majoria causades per la gent armada, tal com hem pogut saber directament a partir del contacte amb els familiars d’aquestes víctimes, agrupats en el comitè de víctimes de la “Guarimba y el Golpe Continuado”, que també denuncien la campanya internacional contra un govern democràtic.

De fet, hi ha qui vol aconseguir amb violència allò que no assoleixen a les urnes.