• Mobilització i solidaritat han tombat la direcció de Seat

    La vaga de fam dels companys acomiadats va coincidir amb la campanya electoral. Esquerra,  aleshores,  va renovar el compromís de solidaritat amb els treballadors despatxats i vam ser al seu costat en repetides ocasions. Res no era producte d'electoralismes perversos, perquè  de feia temps que hi estàvem implicats. Un any  enrere, fins i tot una comissió representativa del 660 acomiadats va ser present a les tribunes del Congreso quan, en nom d'Esquerra, jo mateix vaig presentar una interpel.

  • Cal més tensió democràtica amb l'Estat

    No haver donat suport a Bono per presidir el Congreso ni a Rodríguez Zapatero el govern palesa de manera fefaent fins a quin punt la conjuntura del 2008 és del tot distinta de la de fa quatre anys. I ningú no se n’ha d’estranyar. Som en en un nou escenari provocat pel fet que l’esquerra espanyola no hagi estat conseqüent amb els objectius expressats en el 2004. El PSOE, al llarg la legislatura va anar rebutjant la via a què es va comprometre, la de la modernitat socialdemòcrata i federalitzant, on podia haver trobat complicitats en les esquerres nacionals no espanyoles interessades en els avantatges d’un Estat plurinacional, pluricultural i plurilingüístic.

  • Fem costat a en Jordi i en Guifré, jutjats a l'Audiencia Nacional

    Dijous vinent, dia 2 d’octubre a l’Audiencia Nacional, arran de l’obertura de diligències per part de la Fiscalia d’aquesta institució, dos ciutadans catalans seran jutjats per delicte d’injúries contra la Corona acusats de cremar, arran d'una manifestació convocada per l'esquerra  independentista l’11 de setembre de 2013, un llençol amb la imatge del rei Juan Carlos I. Dels dos joves mataronins acusats, un ha reconegut els fets mentre que l’altre no hi va participar. La llibertat d’expressió és el dret fonamental de tota persona a expressar idees lliurement i, per tant, sense censura.

  • Fem costat a en Jordi i a en Guifré jutjats a l'Audiència Nacional

    Dijous vinent, dia 2 d’octubre a l’Audiència Nacional, arran de l’obertura de diligències per part de la Fiscalia d’aquesta institució, dos ciutadans catalans seran jutjats per delicte d’injúries contra la Corona acusats de cremar, l’11 de setembre de 2013, un llençol amb la imatge del rei Juan Carlos I. Dels dos joves mataronins acusats, un ha reconegut els fets mentre que l’altre no hi va participar. La llibertat d’expressió és el dret fonamental de tota persona a expressar idees lliurement i, per tant, sense censura.

  • Els Papers de Salamanca, encara, "por derecho de conquista"

     Demà al Congrés tornarem a denunciar el manteniment del robatori. Que s’allarga en el temps! DE fet, el mes de juliol s’acompliren 75 anys de la sortida de Barcelona amb destinació a Salamanca del darrer tren carregat amb 35 tones de documents requisats a Catalunya per l’exèrcit franquista. Com és sabut, altrament, la llei que en mandata la devolució és del 2005. Amb tot, ben entrat el 2014 no tan sols no se n’ha completat el retorn (el darrer lliurament data de l’any 2011 malgrat haver-se enllestit les feines prèvies per part de la Comissió Mixta Ministerio de Cultura i Generalitat de Catalunya), sinó que la realitat ens duu a considerar que existeix la voluntat d’entorpir-lo encara més.

  • Els Papers de Salamanca, encara, "por derecho de conquista"

    Demà al Congrés tornarem a denunciar el manteniment del robatori. Que s’allarga en el temps! DE fet, el mes de juliol s’acompliren 75 anys de la sortida de Barcelona amb destinació a Salamanca del darrer tren carregat amb 35 tones de documents requisats a Catalunya per l’exèrcit franquista. Com és sabut, altrament, la llei que en mandata la devolució és del 2005. Amb tot, ben entrat el 2014 no tan sols no se n’ha completat el retorn (el darrer lliurament data de l’any 2011 malgrat haver-se enllestit les feines prèvies per part de la Comissió Mixta Ministerio de Cultura i Generalitat de Catalunya), sinó que la realitat ens duu a considerar que existeix la voluntat d’entorpir-lo encara més.

  • Els Papers de Salamanca, encara, "por derecho de conquista"

    Demà al Congrés tornarem a denunciar el manteniment del robatori. Que s’allarga en el temps! De fet, el mes de juliol s’acompliren 75 anys de la sortida de Barcelona amb destinació a Salamanca del darrer tren carregat amb 35 tones de documents requisats a Catalunya per l’exèrcit franquista. Com és sabut, altrament, la llei que en mandata la devolució és del 2005. Amb tot, ben entrat el 2014 no tan sols no se n’ha completat el retorn (el darrer lliurament data de l’any 2011 malgrat haver-se enllestit les feines prèvies per part de la Comissió Mixta Ministerio de Cultura i Generalitat de Catalunya), sinó que la realitat ens duu a considerar que existeix la voluntat d’entorpir-lo encara més.

  • La llibertat d'Alfon és la nostra llibertat

    Aquest matí hem participat en un acte a l'Ateneu de Madrid que tenia com a objectiu reclamar que Alfon, el ciutadà madrileny de 23 anys del barri de Vallecas que volen empresonar, continuï en llibertat. De fet, el proper dijous el jutgen. Hi hem estat presents, en nom del republicanisme català, al costat de la seva mare, els actors Willy Toledo, Juan Diego Bottoy i Alberto San Juan, Ángeles Maestro, Miguel Urbán, Tania Sánchez d'IU, Gaspar Llamazares, Shangay Lily, Carlos Bardem, Xabier Errekondo d'Amaiur i Òscar Murciano de la CGT-Catalunya.

  • Tornem a reclamar que es prohibeixi llançar productes alimentaris

    Fa pocs dies l’Assemblea Nacional francesa ha aprovat per unanimitat una llei que prohibeix que les grans superfícies comercials puguin llançar o destruir els productes alimentaris aptes per al consum humà, bo i estant obligats a cedir-los a les ONGs que assisteixen persones en situació de precarietat. Els republicans, al Congrés dels Diputats, ja ho vàrem plantejar l’any 2013. I el PP ens ho rebutjà. I, en canvi, ara, el parlament francès els ha donat una lliçó. Per això, ara, hi tornem.

  • Tornem a reclamar prohibir que els supermercats llancin aliments

    Fa pocs dies l’Assemblea Nacional francesa ha aprovat per unanimitat una llei que prohibeix que les grans superfícies comercials puguin llançar o destruir els productes alimentaris aptes per al consum humà, bo i estant obligats a cedir-los a les ONGs que assisteixen persones en situació de precarietat. Els republicans, al Congrés dels Diputats, ja ho vàrem plantejar l’any 2013. I el PP ens ho rebutjà. I, en canvi, ara, el parlament francès els ha donat una lliçó. Per això, ara, hi tornem.

  • Contra la privatització d'Aigüestortes i Llac de Sant Maurici

    El Projecte de llei de Parcs “Nacionals” que avui s’ha près en consideració al Congrés de Diputats suposa la primera fase de privatització d’aquests parcs. La llei obre la porta a declarar-los urbanitzables, a fer-hi vedats privats de caça o a crear zones lúdic-esportives en ells. El menyspreu al patrimoni natural, a la biodiversitat i a la riquesa geològica, és absolut davant el poder mercantilista neoliberal. L’últim regalet del ambienticida Miguel Arias Cañete com a Ministre de “Medi Ambient”.

  • I què farà Esquerra el 24-M?

     Avui després de l'acte de presentació de la llista republicana a Molins de Rei, que encapçala Sílvia Guillén i que estem convençuts que farà un gran resultat, un ciutadà, en acabar i mentre fèiem la cervesa, m'ha preguntat què passaria a Barcelona en les eleccions municipals.  Li he respost que esperàvem molt de l'Alfred Bosch perquè ho està fent molt bé. Cert, és persona preparada, molt honesta en la feina (l'he conegut abastament aquests anys a Madrid), i ha sabut envoltar-se de persones d'àmbits i procedències plurals, moltes de les quals arrelades a les realitats dels districtes, En definitiva, que Esquerra surt a guanyar.

  • Tancar ANOVO-Euroteminal per endur-se la telefonia mòbil a Madrid

    Volen el Mobile World Congress a Madrid, que ningú no s’enganyi! Tot i que el govern espanyol parla a dojo de recuperació econòmica i de racionalitat en la política industrial, els fets ens demostren dia a dia, desgraciadament, que tot ho fien a la improvisació (els resultats són calamitosos per als treballadors de tantes i tantes empreses al llarg del país arran de la  incompetència d’un ministeri d’indústria que no es planta davant de les transaccionals que deslocalitzen, tot exigint el rescabalament dels beneficis públics rebuts a manera de subvencions, quan no és ell mateix  qui estimula el procés de recentralització de l’activitat econòmica.