• Fem costat a en Jordi i a en Gifré, jutjats a l'Audiencia Nacional

    Dijous vinent, dia 2 d’octubre a l’Audiència Nacional, arran de l’obertura de diligències per part de la Fiscalia d’aquesta institució, dos ciutadans catalans seran jutjats per delicte d’injúries contra la Corona acusats de cremar, arran d'una manifestació convocada per l'esquerra independentista l’11 de setembre de 2013, un llençol amb la imatge del rei Juan Carlos I. Dels dos joves mataronins acusats, un ha reconegut els fets mentre que l’altre no hi va participar. La llibertat d’expressió és el dret fonamental de tota persona a expressar idees lliurement i, per tant, sense censura.

  • Els Papers de Salamanca, encara, "por derecho de conquista"

    Demà al Congrés tornarem a denunciar el manteniment del robatori. Que s’allarga en el temps! De fet, el mes de juliol s’acompliren 75 anys de la sortida de Barcelona amb destinació a Salamanca del darrer tren carregat amb 35 tones de documents requisats a Catalunya per l’exèrcit franquista. Com és sabut, altrament, la llei que en mandata la devolució és del 2005. Amb tot, ben entrat el 2014 no tan sols no se n’ha completat el retorn (el darrer lliurament data de l’any 2011 malgrat haver-se enllestit les feines prèvies per part de la Comissió Mixta Ministerio de Cultura i Generalitat de Catalunya), sinó que la realitat ens duu a considerar que existeix la voluntat d’entorpir-lo encara més.

  • El dia 9 votem i, si ho impedeixen, perden

    Un diputat del PP, amb qui comparteixo una excel·lent relació personal, m’afirma que no té cap dubte que la consulta del 9-N no se celebrarà. De fet, fa uns mesos em repetia que no arribaríem al punt on ja som, que no hi hauria data ni pregunta i, val a dir,  m’ha reconegut en les darreres hores  que l’ha sorprès l’èxit de la V. En l’imaginari de la militància del PP havia arrelat el convenciment que s’havia trobat en l’affaire Pujol la clau de volta per desmobilitzar la ciutadana catalana.

  • Caixa o faixa!

    Després de mesos i mesos d’acumular forces, després de mesos i mesos de mobilitzacions populars que han evidenciat que la ciutadania catalana ha assumit  la necessitat de fer un pas endavant definitiu si volem garantir la viabilitat econòmica del país i la sostenibilitat d’un model social que permeti  la redistribució de la riquesa a través de l’estat social i del benestar, ha arribat l’hora de saltar la tanca.  Ha arribat l’hora de conquerir de manera definitiva el dret efectiu a decidir el nostre futur el dia  9 de novembre.

  • Més desesperança per a aturats a prejubilar

    De què serveix tot el que feu al Congreso? M’ho pregunta un veí de Cornellà afectat per l’ultima bestiesa de la ministra Báñez. Amb profund desànim, m’ho transmet una de les persones aturades que no podran jubilar-se al 61 malgrat que, d’ençà que fou acomiadat, continuà cotitzant. Li confesso que, a nivell parlamentari, hem presentat una iniciativa per tal que sigui debatuda al Ple i a la Comissió de Treball, però que la majoria absoluta del PP fa i desfà el que vol. Que poca cosa més podrem fer: denunciar-los! I, allà, poc més! Perquè és evident que el govern espanyol, pel que fa a les polítiques laborals, és captiu d’una lògica economicista, que menysprea qualsevol concepció que associï despesa en polítiques socials a inversió en capital social.

  • Que Fiscal General presenti recurs sentència cas Panzer

     Us adjunto la carta que he adreçat al Fiscal General de l’Estat Torres-Dulce demanant-li que em rebi urgentment per fer-li arribar la demanda que presenti un Recurs de Cassació davant del  Tribunal Suprem contra la sentència absolutòria als membres d’una l’organització neonazi en l’anomenat cas Panzer. Efectivament, amb urgència perquè la fiscalia té cinc dies hàbils (ens n’anem als primers dies de setembre per a fer-ho).  No hi fa res que la Guàrdia Civil presentés proves i les armes de què gaudien, l’absolució s’ha fonamentat en la “il·legalitat” de les escoles telefòniques fetes tot i que  havien estat  autoritzades per un jutge.

  • CatalunyaCaixa, o com regalar 12.000 milions de les nostres butxaques a la dels accionistes del BBVA

    La venda de Catalunya Caixa és una transferència de recursos públics a privats. Es regalen diners de tots als accionistes del BBVA sense que hi hagi una depuració de responsabilitats tan clara com hauria de ser exigible. Tot això, fet amb una total manca de transparència És també una nou senyal, clar i inequívoc: que el resat bancari no ha funcionat des del punt de vista català. La política del FROB s’ha carregat un sistema de caixes que certament tenia problemes, però que en teoria havia de servir com a solució.

  • El PP es fa el sord davant l'aprovació de la Llei de Propietat Intel.lectual

    Davant del debat que s’ha de celebrar la setmana vinent del projecte de llei a través del qual s’ha de modificar el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil, Esquerra Republicana manté una posició crítica, tal com expressem amb les següents preguntes que el govern espanyol no accepta de respondre: Per quina raó la compensació per còpia privada que no té ús ni professional ni empresarial, ha d’anar a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat? Com pot justificar-se que se n’hagi de fer càrrec el conjunt de la ciutadania, és a dir a càrrec de qui tal vegada mai en farà cap? Per quina raó posar a disposició de la ciutadania fragments d’informació ja continguda en publicacions periòdiques o de pàgines web d’actualització periòdica sense ànim de lucre ha de pagar-se?  Per quina raó només han d’estar lliures d’autorització els ensenyants de l’educació reglada quant a l’autorització de l’autor o titular dels drets per dur a terme actes de reproducció i distribució de petits fragments d’obra o fotogràfiques quan no hi ha finalitat comercial, sinó estrictament educatives? Per quina raó les obres que  han estat posades a disposició del públic en general de forma lliure i gratuïta i les que s’han publicat amb expressa autorització per a ser usades amb finalitats docents o d’investigació no han de restar com a excepcions al dret irrenunciable a una remuneració equitativa.

  • PP, l'enemic del parlamentarisme. El PSOE, l'escolanet

    Som conscients de la nostra mínima capacitat per aturar parlamentàriament el PP al Congrés. Però, si el PSOE volgués, es podria fer molt més!  La dreta rància té majoria absoluta i sap que ha d'aprofitar aquesta conjuntura per girar el  mitjó al model social i de llibertats d'acord amb els mandats del poder econòmic  neoliberal global (via FAES) i amb els sectors de la dreta extrema instal·lats en la Conferència episcopal de l'Església catòlica. El desballestament de l'estat del benestar, fins i tot el quarterament  del  “seu” model autonòmic, i l’esberlament  del marc de llibertats civils s'ha accelerat  i ha agafat velocitat tal com s'ha evidenciat aquesta mateixa setmana amb l'aprovació a través d'un Reial Decret Llei (un altre, i ja en portem quasi seixanta!) sense cap mirament envers el parlament.

  • FAES, farsa i doble moral

    Parlant la gent s'entén. La frase la va dir Joan Carles I a Josep-Lluís Carod-Rovira quan aquest el va visitar a la Moncloa després de l’assoliment dels vuit diputats en 2004. Aquelles eleccions van venir precedides d’una virulenta campanya de la dreta mediàtica contra l’aleshores president del partit i per una situació de tensió entorn de la guerra de l'Iraq, que va acabar amb el fatídic atemptat de l'11M i les mentides posteriors en la gestió del pitjor atemptat que mai havia patit l'Estat.

  • Ruptura catalana versus Reforma espanyola

     Qualsevol paral·lelisme entre el moment històric que viu actualment Catalunya amb els anys de la Transició cal agafar-lo amb pinces, certament. Amb tot, ens convé parar-hi atenció.  En aquest sentit, cal tenir present el marc dialèctic establert a la mort del Franco entre les forces polítiques antifranquistes que perseguien un trencament democràtic amb la dictadura per tal d’assolir el restabliment de la legitimitat republicana i les forces internes del Règim que aspiraven a crear un escenari de transició cap a un marc de llibertats democràtiques que garantís la “democratització” del poders que l’havien conformat durant quaranta anys.

  • Ruptura catalana versus Reforma espanyola

     Qualsevol paral·lelisme entre el moment històric que viu actualment Catalunya amb els anys de la Transició cal agafar-lo amb pinces, certament. Amb tot, ens convé parar-hi atenció.  En aquest sentit, cal tenir present el marc dialèctic establert a la mort del Franco entre les forces polítiques antifranquistes que perseguien un trencament democràtic amb la dictadura per tal d’assolir el restabliment de la legitimitat republicana i les forces internes del Règim que aspiraven a crear un escenari de transició cap a un marc de llibertats democràtiques que garantís la “democratització” del poders que l’havien conformat durant quaranta anys.

  • Cal no confondre el que són les primàries

    En unes eleccions primàries  s’elegeix la persona que ha d’encapçalar  i no pas el programa electoral. S’opta pel candidat òptim per obtenir el millor resultat en la contesa electoral. Perquè en unes eleccions, certament,  el candidat pot ser decisiu quant als resultats. En conseqüència, hi entren en joc factors com el grau de coneixement, l’acceptació i valoració, la percepció sobre la bondat, la transparència, l’esperit democràtic o l’honestedat, la confiança i proximitat amb la ciutadania, la capacitat d’empatia, de comunicació i de lideratge, així com la potencialitat per atraure persones independents que donin suport al projecte polític.

  • Cal no confondre el que són les primàries

    En unes eleccions primàries  s’elegeix la persona que ha d’encapçalar  i no pas el programa electoral. S’opta pel candidat òptim per obtenir el millor resultat en la contesa electoral. Perquè en unes eleccions, certament,  el candidat pot ser decisiu quant als resultats. En conseqüència, hi entren en joc factors com el grau de coneixement, l’acceptació i valoració, la percepció sobre la bondat, la transparència, l’esperit democràtic o l’honestedat, la confiança i proximitat amb la ciutadania, la capacitat d’empatia, de comunicació i de lideratge, així com la potencialitat per atraure persones independents que donin suport al projecte polític.

  • Cal no confondre el que són les primàries

    En unes eleccions primàries  s’elegeix la persona que ha d’encapçalar  i no pas el programa electoral. S’opta pel candidat òptim per obtenir el millor resultat en la contesa electoral. Perquè en unes eleccions, certament,  el candidat pot ser decisiu quant als resultats. En conseqüència, hi entren en joc factors com el grau de coneixement, l’acceptació i valoració, la percepció sobre la bondat, la transparència, l’esperit democràtic o l’honestedat, la confiança i proximitat amb la ciutadania, la capacitat d’empatia, de comunicació i de lideratge, així com la potencialitat per atraure persones independents que donin suport al projecte polític.