Els partits constitucionalistes no són la solució; són el problema

En el bipartidisme el PSOE i el PP eren clònics. Ara hi ha tres partits constitucionalistes i continuen sent partits clònics. S'ha constatat en els darrers mesos, sobretot a Catalunya. El PSC-PSOE, el PP i Ciutadans van intentar plegats que el Tribunal Constitucional prohibís que el Parlament debatés i aprovés la «resolució del 9 de novembre», la de l'inici del procés constituent vers la República Catalana. Els líders del PSOE i Ciutadans van córrer a figurar com si fossin grans estadistes a La Moncloa quan el President del Govern espanyol, Mariano Rajoy, els va cridar per afirmar «la unidad de España» contra la majoria del Parlament de Catalunya. Van tornar molt cofois al sofà de Rajoy per escenificar que estaven units i disposats a bombardejar Síria i tornar a la guerra al costat de França després dels terribles atemptats de París. Però havien d'esperar fins després de les eleccions no fos cas que la gent se'n recordés del fracàs de la guerra a l'Iraq.   
No hi ha diferències substancials en els programes dels tres partits constitucionalistes, ni pel que fa al dret a l'autodeterminació de Catalunya, ni en política exterior, ni tampoc en política econòmica. Es va veure en el debat a quatre a Antena 3: són clons, eixits d'una mateixa oligarquia, la de les elits de les portes giratòries, per les que circulen les cúpules dels partits espanyols, els presidents dels grans oligopolis i  els membres dels alts cossos de l'Administració. Aquestes elits són les que han portat la desolació de milions de persones a Catalunya i a Espanya. Són les responsables d'haver provocat la crisi més greu d'Europa, després de la grega, amb una taxa d'atur que dobla la mitjana europea. Són les responsables de la política d'habitatges i de la llei hipotecària més cruel del continent que ha provocat el desnonament de desenes de milers de famílies i que ha estat condemnada pel Tribunal Europeu de Justícia per deixar els hipotecats en la indefensió. Són les responsables de la pobresa extrema de més del 10% de les llars de Catalunya i Espanya. Són també les responsables de les retallades en ensenyament, sanitat i en altres serveis socials, mentre les grans empreses i les grans fortunes eludeixen el pagament d'impostos amb instruments com les SICAV's i les amnisties fiscals.
 
 
Carme Chacón no té solucions, ni té dret a apropiar-se de l'ideal del socialisme
 
Algú sap quina és la solució que proposa Carme Chacón? Realment creu que es pot resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya portant el Senat a La Sagrera? És paradoxal fer aquesta proposta davant d'una estació que l'Estat espanyol havia d'haver acabat fa deu anys i que l'haurà d'inaugurar la República Catalana. Quina solució té Carme Chacón per als milers de famílies desnonades perquè van comprar el seu pis a preus exorbitants quan ella era ministre d'habitatge? Quina solució proposa Carme Chacón per pagar els programes d'armes que va aprovar quan era ministra de Defensa? Des d'aleshores cada mes d'agost el Govern espanyol aprova partides extraordinàries de milers de milions d'euros per pagar-les; milers de milions en armes quan s'ha de retallar en ensenyament, sanitat i dependència. Quan el Partit Socialista torna a presentar Carme Chacon ens hem de preguntar si defensa els treballadors que pateixen la crisi més greu dels darrers anys o bé defensa l'«statu quo» de les portes giratòries. Que no s'apropiïn més de l'ideal del socialisme!
 
Ciutadans-Ciudadanos, els «llops amb pell de xai» de les empreses de l'IBEX
  
Ciutadans- Ciudadanos es presenta com un partit immaculat perquè no han estat mai al poder. El President del Banc de Sabadell, Josep Oliu, va confessar en públic quan Pablo Iglesias pujava com l'escuma a les enquestes: «necessitem un Podemos de dretes». I l'han fabricat amb Albert Rivera, fent-lo sortir a totes hores a les seves televisions. Ciudadanos és el resultat de la campanya de màrqueting polític més bèstia dels darrers temps.
Denunciem-lo amb totes les lletres: «són llops amb pell de xai». Són agressius alienígenes camuflats de bones persones, adaptant la metàfora tradicional a la cultura audiovisual.  Usen una retòrica vehement  per denunciar la corrupció del bipartidisme, però quan el seu partit té la clau de la governabilitat dóna suport al poder establert, per més corrupte que sigui: a Andalusia va investir Susana Díaz , on el PSOE té més casos de corrupció, i a la Comunidad de Madrid a Cifuentes, on hi ha més trames corruptes del PP.
En el pla econòmic Ciutadans es defineix com a liberal i el seu programa respon a la ideologia que ha comportat la globalització salvatge que regeix el món. Tota la seva retòrica és enganyosa. Per exemple la seva proposta del «contracte laboral únic» no significa que tots els treballadors amb contractes temporals passaran a ser fixos, sinó al revés que tots els fixos passaran a tenir lloc de treball precaris. Si arriba a manar, les seves polítiques contra les classes populars seran pitjors que les del PP. 
 
El Partit Popular no té ningú millor que Jorge Fernández Díaz a Barcelona?
 
Com s'atreveix el ministre de l'Interior, el Sr. Jordi Fernández Díaz a presentar-se per Barcelona! Creu que ens oblidat de la seva llei mordassa per reprimir els moviments socials com el Moviment d'Afectats per les Hipoteques? Creu que no recordem les tanques amb ganivets de Ceuta i Melilla?. El Partit Popular torna a repetir les promeses de resoldre la crisi baixant  els impostos que van fer quatre anys, després d'haver pujat primer l'impost sobre la renda i després la pujada brutal de l'IVA. Perquè ens l'hem de creure ara?
 

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament