Sobre l’opinió legítima, però sorprenent, de Quim Arrufat

Confesso que m’ha produït  perplexitat que una persona com Quim Arrufat hagi recomanat el vot per «En Comú Podem» atenent al fet que «Catalunya Si Que Es Pot» va votar «no» a la «Resolució del 9 de Novembre» del Parlament de Catalunya que va marcar l'inici d'un procés constituent rupturista, compromès a obeir només les lleis emanades del Parlament. La furiosa reacció de l'oligarquia espanyola, amb el desplegament institucional al Palau de la Moncloa amb tots els partits del règim, a la que va assistir Pablo Iglesias, mostren que temen més aquesta via vers la República Catalana que les noves alcaldies de Barcelona o Madrid.
La fulminant sentència del Tribunal Constitucional contra aquesta resolució ens adverteix que hem entrat en la fase penal del procés que l'Estat espanyol desplegarà contra la independència. La fiscalia de l'Audiencia Nacional ha acusat de sedició i rebel·lió alguns Ajuntaments de l'AMI per haver donat suport a la Declaració de Sobirania. Quan es posi en marxa la Resolució del 9-N la resposta judicial de l'Estat serà brutal. Imputaran la Presidenta del Parlament i el President de la Generalitat i els Ajuntaments catalans hauran d'aprovar mocions de suport a l'esmentada Resolució, ja declarada anticonstitucional. El sistema judicial respondrà amb una forta ofensiva i el moviment sobiranista haurà de sortir al carrer en defensa dels seus representants democràtics.
Abans de votar-los, qualsevol independentista hauria d'estar segur de la solidaritat de «Catalunya Si Que Es Pot» i «En Comú Podem» davant les represàlies que cauran sobre els diputats i regidors que desobeiran la legislació vigent. En canvi és segur que Esquerra Republicana promourà la defensa de la «Resolució del 9-N» a tot arreu, als Ajuntaments, als carrers de tot Catalunya i, també, al Congrés de Diputats i al Senat. Esquerra ha anticipat la resistència a la repressió judicial espanyola amb la presentació del jutge Vidal com a candidat al Senat, el primer represaliat per redactar un projecte de Constitució de la República Catalana. 
 
El referèndum com a via per instaurar la República Catalana
 
«Catalunya Si Que Es Pot» i «En Comú Podem» tenen un discurs retòric anticapitalista, però se centren en una estratègia electoral i institucional rutinària que no qüestiona la legalitat constitucional espanyola. Segueixen aquest camí tant pel que fa als seus programes socials com pel que fa al conflicte nacional entre Catalunya i el Regne d'Espanya.
El moviment sobiranista ha seguit una estratègia de mobilització des de la primera manifestació pel dret a decidir de febrer de 2006, que va ser seguida per les consultes populars per la independència i per les grans manifestacions organitzades per Òmnium i l'ANC. A partir de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 els partits adopten el compromís de celebrar una consulta. S'aplega, aleshores, la legitimitat de la mobilització popular i la legitimitat de les victòries electorals. Avui el conflicte entre Catalunya i Espanya és a l'agenda internacional gràcies a aquesta sinergia entre acció al carrer, legitimitat democràtica i activitat política.
És aquesta combinació de milions de persones actives i milions de vots el que ha forçat a Podemos a reconèixer el dret a l'autodeterminació de Catalunya i a comprometre's a celebrar un referèndum com el d'Escòcia. En el primer esborrany del programa de Podemos aquest compromís no hi era. El van haver d'afegir per no repetir uns resultats tan pobres com els del 27 de setembre.
Els independentistes ens alegrem sincerament d'aquesta rectificació feta per una força d'àmbit estatal que pot arribar al 20% de l'electorat espanyol. Trobarem molts punts de coincidència contra els tres partits del règim en els propers mesos si les seves paraules contra el règim del 78 es converteixen en fets. L'independentisme català té un interès coincident en provocar una crisi de la monarquia postfranquista, perquè pot representar una oportunitat de generar una crisi de règim, que pot esdevenir una crisi d'Estat, la crisi de l'Estat espanyol. Però no podem oblidar que ha estat un avenç forçat per les mobilitzacions i els vots del poble català.
L'estratègia de «Catalunya Si Que Es Pot» i «En Comú Podem» que converteix el referèndum vinculant en un afer intern espanyol, i el supedita a una batalla entre la dreta i l'esquerra espanyola està condemnada al fracàs (només cal observar totes les enquestes publicades). Històricament només ha servit per convertir Catalunya en una reserva electoral de l'esquerra espanyola. Però, com en el cas del PSOE que també reconeixia el dret a l'autodeterminació abans de la Constitució de 1978, quan aquests partits estatals arriben al poder s'obliden dels drets i dels problemes dels catalans. 
 
 
Només una forta pressió internacional forçarà Espanya a un referèndum vinculant
  
El Regne d'Espanya no admetrà mai voluntàriament un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya. Només la combinació de la mobilització del poble català amb la desobediència civil institucional forçarà els governs de les principals potències europees a intervenir, ja sigui de manera oberta o de manera oculta. Serà la pressió internacional la que farà cedir als poders espanyols. I només persistir amb l'extraordinària mobilització del poble català dels darrers cinc anys obligarà a posicionar-se a la Unió Europea i els principals líders europeus. Només un bon resultat electoral sobiranista de qui defensa la «Resolució del 9 de novembre» tindrà el ressò internacional que es necessita per avançar vers la proclamació de la República Catalana.
 
 
 
 
 

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament