La batalla electoral és a Catalunya, no a Madrid

Desconnexió mental, desconnexió real

Per avançar cap a la independència és decisiu convèncer els catalans que sostenen que no cal votar el 20 de desembre perquè no hem d'anar a fer res a Madrid. Afirmen que ja hem desconnectat mentalment d'Espanya. La desconnexió emocional és certa en un 30 o un 40% dels votants. Però cal fer campanya a aquestes eleccions perquè desconnecti molt més gent, cal votar el 20-D per convertir la desconnexió mental en la desconnexió real.
Aquestes eleccions no se celebren a Madrid, sinó a casa nostra, als nostres col·legis electorals, a les nostres ciutats i pobles. La campanya electoral és la gran avinentesa per fer pedagogia, per fer arribar a totes les llars el missatge central d'aquesta campanya: «no hi ha solucions espanyoles als problemes de Catalunya».
Tots els vots que no vagin a partits independentistes seran comptats com a vots contraris a la independència. Els polítics i els periodistes espanyols ja ho han fet, de manera indecent, a les eleccions del 27 de setembre. Després podem debatre si recollim o no les actes de diputats i senadors. Però primer hem de plantejar i guanyar la batalla i amb la legitimitat de la representació del poble català decidir.      

També hem de guanyar en camp contrari

La via democràtica a la independència ens obliga a comptar amb l'opinió pública internacional. Per això hem de jugar totes les competicions, com el Barça ha de jugar la Lliga, la Champions i la Copa del Rei. Unes ens agradaran més i d'altres menys, unes ens són més favorables, d'altres més adverses.
Per guanyar la independència no podem guanyar només en camp propi, també hem de guanyar en camp contrari. Durant dècades Convergència i Unió guanyava les eleccions al Parlament i el PSC-PSOE guanyava les eleccions espanyoles. Aquestes eleccions, per primera vegada des de les eleccions del Front Popular de febrer de 1936, Esquerra Republicana pot guanyar les eleccions espanyoles. Hem de guanyar totes les eleccions que es facin a casa nostra. Com el Barça hem de fer el triplet. És l'única manera de convertir la desconnexió mental en una desconnexió real.

Està en joc la representació democràtica del poble català davant les nacions de la Terra

El dia 20 de desembre està en joc la representació democràtica del poble de Catalunya davant l'opinió pública internacional. Ens tornaran a comptar, ens agradi o no, i hem de tornar a guanyar. Estiguem deprimits, o cansats, o decepcionats, hem de tornar a guanyar.
El punt feble de l'Estat espanyol és la seva dependència financera internacional, el seu enorme endeutament, tant públic com privat. La Unió Europea va imposar la seva política econòmica a Rodríguez Zapatero el maig del 2010; i la va tornar a imposar a Mariano Rajoy el juliol de 2012 per la necessitat de l'Estat espanyol d'obtenir de l'exterior desenes de milers de milions d'euros anuals.
No podem permetre que l'Estat espanyol convenci l'opinió pública internacional que el moviment independentista va ser una flamarada que comença a apagar-se. No podem permetre que es compari el moviment per la independència de Catalunya amb el del Québec on el sobiranisme ha perdut l'hegemonia que tenia fa uns anys.

Superar les enquestes

En dies de moral decaiguda, les enquestes donen 1.250.000 vots i 19-20 diputats sumant les dues candidatures, ERC i Democràcia i Llibertat, amb lleuger avantatge per als republicans. No és un mal resultat en relació a la sèrie històrica. Cal recordar que el PSC-PSOE havia guanyat totes les eleccions espanyoles des de 1978 fins al 2008. Aquest any van obtenir 24 diputats, més de la meitat del total.
Tanmateix els resultats de les enquestes representen una davallada de 750.000 sufragis en relació al 27-S. No ens hi podem conformar encara que juguem en camp contrari; encara que no ens cridin a participar en els debats de les televisions espanyoles; encara que siguem invisibles en el 75% de les pantalles de les llars catalanes.
El treball de la infanteria militant ha de compensar la manca de cobertura aèria als mitjans audiovisuals majoritaris. Hem d'ambicionar apropar-nos el màxim possible als dos milions de vots per la independència. És la manera més immediata de respondre a les amenaces de l'Estat espanyol.

Comentaris

  • joan amela bordás Barcelona

    Bé, anem a Madrid a parlar de la independència pactada amb l'estat espanyol, però ells no es dignarán a parlar perque no volen saber res del tema, recordeu que va pasar amb el "plan Ibarretxe" el van tombar a la primera i la resposta dels vasco: callar i acatar.

    Per aquest motiu continuen tenin el concert, mentre que a nosaltres ens ofeguen economicament per castigar-nos, perque som els dolents de la pelicula.

    A MADRID EM D'ANAR NO A PACTAR LA INDEPENDENCIA, SINO A DIR QUE MARXEM EN LO P... Llegir més

5 -10 -20 -tots
1


El comentari s'ha enviat correctament