Un salt endavant per deixar enrere l'amarga decepció de la divisió

Hem vençut i tornarem a vèncer

    Quan estem abatuts per la divisió entre independentistes, cal recordar el que hem estat capaços de fer en els últims anys i en els últims mesos. Hem de tenir present l'espectacular majoria independentista i d'esquerres al Parlament de Catalunya. Una victòria que ha tingut en contra la campanya electoral més bruta de la història recent. Una campanya bruta càrrec de la patronal bancària que va amenaçar-nos amb un «corralito» com el de Grècia i Argentina. Una campanya bruta que va convertir unes diligències judicials ordinàries per corrupció en uns extraordinaris desplegaments policials destinats a fer naufragar la campanya electoral de Junts pel Si. Una campanya bruta portada a terme pels informatius contra l'independentisme de les televisions espanyoles, públiques i privades, que tenen el 70% de l'audiència a Catalunya. Una campanya bruta de les clavegueres de l'Estat que van finançar  les tanques publicitàries de la Societat Civil Catalana anunciant que els jubilats no cobrarien la seva pensió. Una campanya que va recórrer als líders de les grans potències com Angela Merkel, François Hollande, David Cameron o Barack Obama contra un poble indefens com el català.  
    El Sr. Garcia Albiol va assegurar que si la participació superava el 70% «s'hauria acabat la broma» del procés cap a la independència. Doncs bé, la majoria social per la independència va respondre amb la victòria incontestable del 27-S, amb una participació del 77'44 % dels electors. Els partits constitucionalistes amb representació parlamentària (C's, PSC i PP) han obtingut 1.599.527 vots. En canvi les candidatures partidàries de la República Catalana (Junts pel Si, la CUP i Catalunya Si Que es Pot) han assolit 2.317.305 paperetes. D'aquestes tres forces les dues que defensen una estratègia rupturista (JxSi i CUP) n'han obtingut 1.952.472 vots i 72 diputats. Aquesta gran victòria ens ha de donar uns ànims extraordinaris i una confiança plena de superar les dificultats actuals.

La «Resolució del 9 de Novembre» passarà a la història, com el 14 d'abril de 1931

     Els 72 diputats independentistes van votar la «resolució del 9 de novembre» i aquesta declaració ens ha de donar una enorme esperança de futur. En l'aniversari de la consulta del 9-N el Parlament de Catalunya va aprovar l'inici de creació de la República Catalana i d'un procés constituent no subordinat. Es va conjurar a obeir només les lleis emanades del Parlament i a assumir les conseqüències penals de la desobediència civil, seguint l'exemple de Gandhi o de Mandela. La majoria independentista va aprovar un annex amb un seguit de mesures sobre la pobresa energètica, l'habitatge, la sanitat, l'educació, les llibertats públiques i les administracions locals. Dissortadament «Catalunya Si Que Es Pot» va votar en contra de la resolució, al costat dels partits constitucionalistes: hauria pogut abstenir-se, si l'aspiració a un procés constituent i  una República Catalana que consta en el seu programa no és un brindis al sol.  
    La nostra generació pot estar orgullosa d'haver fet el desafiament més seriós contra la monarquia postfranquista i contra l'oligarquia des de l'aprovació de la Constitució de 1978. Hem provocat la reacció més furiosa de l'Estat espanyol, amb les amenaces més greus del Tribunal Constitucional contra els càrrecs electes. Aquest desafiament ha provocat, també, l'increment de l'asfíxia econòmica de la Generalitat, les multes de 400.000 euros contra l'ANC i Òmnium i les acusacions de sedició i rebel·lió de la fiscalia contra els Ajuntaments de Celrà i la Seu d'Urgell.
    Hem arribat fins aquí i hem vençut. Per aquesta raó hem d'estar convençuts que superarem les dificultats actuals, amb investidura del President o amb noves eleccions. Arribarem fins al final, és a dir fins a la República Catalana.  


Hem de mirar cap al futur i no cap al passat

    En el xoc de trens entre Catalunya i l'Estat Espanyol, ens hem encallat perquè el moviment per la independència es transversal, i, per tant, té contradiccions internes. Però són superables si mirem cap al futur i no cap al passat.
    Al matí del 9 de novembre vàrem mirar al futur i ens vàrem posar d'acord en avançar cap a la República Catalana, desafiant l'Estat espanyol. A la tarda vàrem mirar el passat i va ser impossible escollir un President. El desànim més amarg es va apoderar de molts de nosaltres. Però el llarg recorregut fet fins ara ens empenyerà a mirar al futur fins a trobar una sortida.    
    Quan Francesc Macià va donar suport al Pacte de Sant Sebastián i a Niceto Alcalà Zamora com a president de la futura república no va mirar el seu passat de Ministre de Defensa d'Alfons XIII, sinó el futur d'abatre la monarquia borbònica.
    Quan el líder laborista Clement Attlee va investir Winston Churchill com a Primer Ministre britànic no va mirar el seu passat de reaccionari, sinó que només pensava en derrotar el feixisme i el nazisme en primer terme i en preparar la seva futura victòria que li va permetre nacionalitzar les grans empreses britàniques i instaurar l'Estat del Benestar posterior a la Segona Guerra Mundial  
    Quan els demòcrates d'Eslovènia quan van donar suport a Milan Kucan com a President no van mirar el seu passat com a líder d'un règim corrupte com el comunista, sinó en guanyar la independència i la guerra contra l'exèrcit iugoslau.   
    Esquerra Republicana té experiència recent en mirar endavant i no pas enrere.  Per als republicans no va ser gens fàcil, l'any 2012, investir Artur Mas, que havia estat els dos anys anteriors pactant amb el PSC-PSOE i al PP, aplicant retallades i a qui li havien esclatat casos de corrupció com el cas Palau. Però hi havia una victòria amplíssima dels partits que defensaven una consulta sobre la independència i s'havia d'aprofitar l'oportunitat històrica. Esquerra va prendre un risc i aquesta decisió ha permès arribar fins a la majoria independentista al Parlament, a la internacionalització del cas català i a la «resolució del 9 de novembre»

Les eleccions del 20 de Desembre, una oportunitat per sortir de l'atzucac

    Per sortir de l'atzucac actual hem de lluitar contra els que tenim al davant, l'oligarquia i l'Estat espanyol, no barallant-nos amb els que tenim al nostre costat, a dreta i esquerra.
    No ens preguntem que han de fer els altres, els que no veuen la situació de la mateixa manera, per sortir de l'atzucac. Els desanimats, els perplexos, els furiosament irritats ens hem de preguntar que podem fer nosaltres per desencallar el procés. Perquè no hi ha ningú més per defensar el nostre poble. Com va dir el President Companys al món hi ha moltes causes nobles i molta gent disposada a lluitar per elles; però la causa de Catalunya només té els catalans per defensar-la.
    La primera acció que tenim al davant és guanyar les eleccions del 20 de desembre. Ens veiem forçats a participar en una competició que no ens agrada. Tot i així hem de sortir a guanyar, amb moral de victòria. Hem de sortir a demostrar al món la voluntat del poble català d'obtenir la República Catalana. Si no sortim a guanyar els partits del règim es proclamaran representants del ciutadans de Catalunya davant del món. No els podem cedir aquesta victòria.

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament