Els meus arguments per a la victòria republicana del 20-D

Fins al dia 20 de desembre no pararé de fer actes arreu. Atenent al format dels actes, sovint, un no té prou capacita ni possibilitats d’articular el conjunt del discurs. Per això, els he agrupat en set blocs que resumiré en les set properes entrades al blog i a la pàgina web del facebook. Per escrit, doncs,  m'he centrat en els raonaments, mentre que en les trobades s’hi suma inevitablement l'emoció. Per això, us insto a llegir-los i compartir-los i us  recomano vivament alhora  que assistiu als actes d'Esquerra Republicana i propagueu a familiars, amics i coneguts el compromís de  lluitar i votar per la República Catalana el dia 20. Perquè «Som República»!
 
La primera entrada es titula «Recuperem la moral de victòria!» i va destinada a retornar la confiança en el camí cap a la independència que hem iniciat a les persones abatudes i decebudes per la transitòria paralització del procés per  falta d'acord en la investidura del President de la Generalitat.
 
La segona entrada, «La batalla electoral se celebra a Catalunya, no a Madrid»  insisteix en guanyar la representació democràtica del poble català i impedir que l'obtinguin els partits constitucionalistes. Aquesta és una raó poderosa per convèncer els independentistes que creuen que no hem d'anar a fer res a les Corts espanyoles.
 
La tercera entrada, «Defensarem el vot de Catalunya a les Corts espanyoles»,  exposa per què és més convenient participar en el Congrés i el Senat i no limitar-se a guanyar les eleccions i després no recollir les actes de diputats i senadors.
 
La quarta entrada, «No hi ha solucions espanyoles als problemes dels catalans» és el missatge de més calat que l'independentisme ha de difondre en aquesta campanya electoral. Política és pedagogia va escriure Rafael Campalans. Per això, cal ressaltar que els gravíssims problemes econòmics, socials, culturals i ecològics de Catalunya exigeixen solucions catalanes. Aquesta  és la pedagogia que hem de fer en aquesta campanya. El temps ens donarà la raó quan les promeses d'avui dels líders espanyols esdevinguin excuses demà. Però els hauran permès omplir entrevistes, debats i publicitat que les televisions espanyoles bombardegen sobre les nostres llars.
  
«Els partits de l'oligarquia no resoldran la crisi estructural que han provocat» és el titular de la cinquena entrada, dedicada als votants duals, aquells que voten partits catalans a les eleccions al Parlament i partits espanyols al Congrés i al Senat, tot remarcant  que la crisi que fa set anys que dura és estructural i és més greu a Espanya perquè ha estat provocada per l'oligarquia més incompetent i cobdiciosa del continent i els partits que la representen, que abans eren el PP i el PSOE. I ara s’hi suma Ciutadans.
 
La sisena entrada ressaltarà que «La resolució del 9 de Novembre» és el gir a l'esquerra més important des de 1931» i voldrà convèncer els votants que dubten entre Esquerra Republicana i En Comú Podem. L'Estat espanyol no acceptarà mai el referèndum sobre la independència que defensa Podemos.  Només la desobediència civil a Catalunya i la internacionalització del conflicte català pot assolir-lo. D'altra banda, Catalunya té la base industrial i productiva per apropar-nos al nivell de benestar i justícia social dels països del nord d'Europa, mentre que la majoria de regions espanyoles no la tenen, ni sembla preocupar-los aquesta absència.   
 
L'última entrada, «El camí de la desobediència civil» exposarà la situació de Catalunya davant la constatació de que el Regne d'Espanya no té el nivell democràtic del Canadà o el Regne Unit, fet que fa impossible l'estratègia d'un referèndum com el d'Escòcia. Tampoc no podem seguir la via unilateral que va seguir Eslovènia per separar-se de Iugoslàvia, perquè tenia estructures d'Estat tan potents com la defensa territorial, la policia, la hisenda, etc. Només ens queda, si cal,  el camí de Gandhi per obtenir la independència de l'Índia o de Mandela per acabar amb el règim de l'apartheid: la desobediència civil. A més del desacatament, aquesta implica el que Gandhi anomenava «satyagrha», insistència en la veritat, que és el que farem els diputats i senadors d'ERC a les Corts Espanyoles. 
 
Espero que llegiu els meus arguments i, si hi esteu d'acord, els feu córrer. Perquè la xarxa és una de les poques eines que tenim per contrarestar el pes de tants canals espanyols de televisió que ens ignoren. Avui TV3 estava molt contenta perquè ha estat la més vista el mes de novembre; però només ha tingut un 13%. La resta són canals madrilenys.

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament